En Biel camina pel carrer de la Cera amb la motxilla de la XAC a la vora i el mòbil vibrant suaument: la plataforma li suggereix passar primer pel mercat abans d’anar al node. Fa olor de cafè i peix fresc, i l’aire és humit després d’una pluja breu. A la parada d’autobús, la Marta aixeca la mà; porta una carpeta amb el seu pla de retorn i uns auriculars XR dins d’una funda transparent. «Avui provem la simulació de caixa, però abans truquem la teva àvia», diu en Biel. La pantalla mostra una ruta senzilla i tres contactes comunitaris; ell selecciona “Presencial prioritari” i guarda el telèfon.

Al node, les veus se superposen: a l’esquerra hi ha un taller de currículum, a la sala de vidre una mediació familiar i al fons una olla gran de sopa que cou. En Biel situa la Marta davant d’un taulell virtual: ella aprèn a cobrar i a demanar el canvi, mentre que a l’altra banda del vidre l’oncle l’observa amb els braços creuats. La plataforma llança una alerta taronja —“persones grans cuidador amb sobrecàrrega”— basada en dades de visites anteriors; en Biel la veu, respira i obre la porta. «Farem torns per les nits», proposa, i li assenyala el calendari del barri, on tres veïnes ja s’han apuntat per fer-li suport. L’oncle mira la sopa, després la Marta, i assenteix en silenci. El telèfon vibra de nou: «Falta una signatura de consentiment per a telemonitorització». En Biel el gira i el posa boca avall.

A la tarda, la unitat mòbil baixa pel Poble-sec i aparca a peu d’escales. En Biel, la infermera i el treballador social pugen amb bosses de fruita i una impressora petita. Tornen a obrir el pla de la Marta sobre la taula de la cuina, amb l’olor de fregit entrant per la finestra. «Podem activar alertes nocturnes només durant una setmana, si vols», diu en Biel. Ella mira l’oncle, que ja ha anotat el primer torn al calendari. «Una setmana», respon. Signen en paper i l’app registra “consentiment limitat”. A fora, el mòbil mostra noves rutes i percentatges, però en Biel es queda al replà una estona, escoltant com la Marta practica «bona nit, fins demà» amb veu clara. Quan la porta es tanca, ell marca al telèfon “Transició en curs” i, abans de marxar, penja al suro del replà un full amb tres telèfons del barri que no necessiten dades.