Quan escrivim una carta que tardarà uns dies a arribar a la destinació estem en essència escrivint al futur, un futur que ens haurà de respondre però que tardarà tant que quan la resposta ens arribi a serà passat. Entrem d’aquesta manera en una paradoxa inescapable, sempre escrivim al futur, però sempre ens contesta el passat.

Què passaria si la poguéssim revertir? Si la nostra carta viatgés més enllà que el simple temps que un carter tarda a transportar-la fins a un lloc i destinatari desconegut i enlloc de ser nosaltres qui avancem en el temps a l’espera de la resposta, sigui la resposta qui viatge per venir-nos a buscar al nostre present? Què ens diria aquest futur indeterminat si el poguéssim llegir avui mateix sense recórrer a les notes a les bossetes de te o les galetes de la sort?

Per resoldre aquesta paradoxa ens hem inventat la bústia del futur: una petita instal·lació desenvolupada per les Couragoeus Conversations on Climate Change 2024 organitzades per Oxfam Intermón a la Lleialtat Santsenca. A través de la bústia es vol apel·lar a l'intercanvi epistolar com una pràctica lligada en la dimensió temporal, on els missatges perduren a través del temps i forcen una comunicació pausada, reflexiva i que transcendeixi la urgència i immediatesa. Escriure una carta és comunicar-se amb el futur, i llegir-la, és comunicar-se amb el passat.

A través d’un mòbil o ordinador, els usuaris poden escriure una carta al futur, que la rep i n’escriu una resposta que envia a la bústia (una impressora) que retorna al remitent de la carta original la resposta que el futur ha elaborat.

La bústia del futur ofereix als participants aquesta interacció amb els futurs, que també envien la resposta al correu electrònic del participant – ja se sap, no sabràs mai en quin mitjà de comunicació pots confiar. Durant l'acte de les courageous conversations, de les cartes rebudes a la impressora, es componia un mural que esdevé un registre dels desitjos sobre el futur i diversos futurs possibles mitjançant converses entre passat i futur.